Avui volia penjar un post que parlés de dos elements d’actualitat, d’avui, d’aquesta tarda: el pont que comença i els cotxes que se’n van. Però no he recordat cap poema ni cap conte que en fes esment. He acabat buscant entre les cites d’un home que ha parlat de tot. Copio, doncs, un text d’en Josep Pla. Hi surt un pont, però no és de festes laborals; parla de cotxes, però no dels embussos. M’hauria encantat llegir les seves opinions sobre les cues que es formen aquests dies… Pla explica perquè no conduïa, i ho fa amb gràcia:
Tinc l’absoluta convicció que, posat a manejar un volant, hauria topat, per simple distracció, ineluctablement, amb un arbre, una paret, un pont o una forma o altra d’urbanització. Hauria quedat aclaparat. Ara bé: per a quedar aclaparat, ja en tinc prou amb els meus mediocres elements naturals.
Lector de fons 
Hola Ramon, a veure qu’et sembla aquest:
La vida és un seguit de canvis,
en tots sentits les coses és transformen.
No hi ha rés acabat ,
tot muda de compàs
segons el ball que toca.
Això té explicació
veient l’animació
en llarga restrellera,
de tot un personal
ben equipat i aguantant
en plena carretera.
Són uns nous penitents,
van en cotxes lluents
i amb molta paciència,
implorant els favors
dels aires i les clarors
que animen l’existència.
Moderna processó
buscant respiració
que a la ciutat hi manca,
arrencant i parant
tal com és feia avans
en els carrers i places.
Deixem devocions
entres altres raons
per massa cançoneres,
i les veiem tornar
enlloc de caminar
circulant en primera.
Lluis Tió
La propera vegada que vulgui parlar de les cues de cotxes, ja sé quin poema em vindrà al cap. Claredat i molt de seny: aquest poeta parla amb la veu de l’experiència. M’ha fet il·lusió trobar-me’l aquí…