M’ha divertit molt aquest comentari d’en Josep Carner, sobre el (mal) costum de no contestar puntualment les cartes. Quina elegància, quina finesa… O quina mala idea!El meu amic S. acaba de contestar a una lletra que jo vaig adreçar-li fa un any i mig. Li estic infinitament més agraït que no pas si m’hagués contestat a les 24 hores. Contestar a les 24 hores, és voler-se treure del damunt una obligació. Contestat al cap d’un any i mig és un fenomen extraordinàriment més delicat…
(De Les bonhomies i altres proses). Aquí trobaràs el fragment sencer, compensa llegir-se’l.
Lector de fons 
Benvolgut Ramon, felictar-te pel disseny del blog. També per la meravellosa fotografia (és Holanda?) i per la idea de compartir les lectures amb els altres amb què subtitules el blog.
Pel què fa a aquest fragment del Carner, això ens passa ara mateix amb els correus electrònics oi?
Ens llegim, salut.
Ey ramon esta molt be el teu blog ademes es molt entenedor, pero es un tema k no…
wno wno, k esta molt be, te ficat com enllaç.
molts records SHUMII
Gràcies, Biel. Efectivament, la foto és d’Amsterdam. L’autor és Mor (BCNBITS), la trobaràs a: http://www.flickr.com/photos/bcnbits/363695635/
Ai, aquesta ortografia, Shumii… Gràcies per la visita.