La carretera més dura

Un dels millors llibres que he llegit aquests últims mesos és La carretera (Mondadori, 2007), de Cormac McCarthy. Una novel·la forta, molt dura, amb una poderosa capacitat de trasbalsar el lector. Un pare i un fill recorren un país, Estats Units, arrasat per un holocaust nuclear (això ho suposem. La indefinició de noms, dates, llocs, és una de les troballes formals de l’obra). Mentre fan camí cap al sud i cap al mar, en una mena de road movie dantesca, lluiten per sobreviure en aquest món dominat per salvatges deshumanitzats. La força narrativa i l’habilitat innegable per fer visible un món dessolat em van impactar molt. I els diàlegs! L’estil de McCarthy és original, d’una eficàcia esveradora. Ho torno a dir: una novel·la escrita per colpir, que ens mostra un món terriblement possible. Però em va semblar trobar-hi un anhel de transcendència, una convicció clara de que l’absurd o el buit no són cap resposta. Potser són les preguntes i prou.
Després he descobert que a B de llibre es fa un comentari molt semblant.
Anuncis

2 pensaments sobre “La carretera més dura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s