Ja han arribat els mosquits. Hi ha qui ha repartit per casa petites mates d’alfàbrega, confiant en el poder repel·lent de les seves fulles. Jo més aviat recelava, una mica foteta i tot. Però la saviesa popular compta amb arguments sòlids, i amb valedors que es fan escoltar, de tan bé com diuen les coses. Escriu en Gaspar Jaén de les alfàbregues:
I, fulloses i delicades, al llarg d’aquests mesos, entre la primavera i la tardor, a més de mantenir allunyats mosquits i mosques, perfumaven intensament les nits que, en el seu rodar admirable, primer s’acurtaven i s’allargaven després. (…) I el seu nom, com la seua olor persistent, intensa i tendral, s’allunyava enllà dels límits de l’idioma, cap a l’oest, cap al sud i s’endinsava en Castella per les hortes del Túria i del Segura: alfàbrega, aufàbega, alfàbega, alfàbiga, alfágueda, alhávega…
Lector de fons 
m’agraden les alfabregues per espantar el mosquits perque aixi ja no em piquen jens ni mica.m’agrada aquest escrit de les alfabregues ho he trobat perque la meva germana ho voli que jo ho busques