Les Rondalles de Verdaguer

He acabat fa poc les Rondalles de Jacint Verdaguer, i m’ho he passat molt bé. D’una banda, perquè la prosa verdagueriana és clara i fresca, no s’embolica amb complexitats, i als aprenents d’escriptor aquestes lliçons ens ajuden. Tot el text regalima una naturalitat i senzillesa que no semblen casuals: fa ben bé l’efecte que l’autor s’ha amarat de narracions orals i de parla popular abans de posar-se a escriure. Les narracions són breus, intenses, equilibrades en la mida i en el to, com tots els bons contes. La fantasia hi és molt present. Finalment, i això no és un motiu menor per haver xalat, van guarnides d’un punt d’humor deliciós.
Anuncis

2 pensaments sobre “Les Rondalles de Verdaguer

  1. Hi ha gent que a Verdaguer no se’l pren seriosament perquè era capellà i el creuen antiquat. La poesia, i sobretot la prosa, de Verdaguer és d’una modernitat que escandalitza. “En defensa pròpia” és un recull d’articles que recomano a crits.
    I és una delícia el llenguatge que fa servir. I no et perdis les versions que en fa el Roger Mas a “Cançons tel·lúriques”.

  2. Doncs és una llàstima, perquè és un escriptoràs. No he llegit sencer el recull d’articles, ni conec les cançons d’en Roger Mas. M’has posat deures… Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s