He acabat fa poc les Rondalles de Jacint Verdaguer, i m’ho he passat molt bé. D’una banda, perquè la prosa verdagueriana és clara i fresca, no s’embolica amb complexitats, i als aprenents d’escriptor aquestes lliçons ens ajuden. Tot el text regalima una naturalitat i senzillesa que no semblen casuals: fa ben bé l’efecte que l’autor s’ha amarat de narracions orals i de parla popular abans de posar-se a escriure. Les narracions són breus, intenses, equilibrades en la mida i en el to, com tots els bons contes. La fantasia hi és molt present. Finalment, i això no és un motiu menor per haver xalat, van guarnides d’un punt d’humor deliciós.Les Rondalles de Verdaguer
He acabat fa poc les Rondalles de Jacint Verdaguer, i m’ho he passat molt bé. D’una banda, perquè la prosa verdagueriana és clara i fresca, no s’embolica amb complexitats, i als aprenents d’escriptor aquestes lliçons ens ajuden. Tot el text regalima una naturalitat i senzillesa que no semblen casuals: fa ben bé l’efecte que l’autor s’ha amarat de narracions orals i de parla popular abans de posar-se a escriure. Les narracions són breus, intenses, equilibrades en la mida i en el to, com tots els bons contes. La fantasia hi és molt present. Finalment, i això no és un motiu menor per haver xalat, van guarnides d’un punt d’humor deliciós.
Lector de fons 
Hi ha gent que a Verdaguer no se’l pren seriosament perquè era capellà i el creuen antiquat. La poesia, i sobretot la prosa, de Verdaguer és d’una modernitat que escandalitza. “En defensa pròpia” és un recull d’articles que recomano a crits.
I és una delícia el llenguatge que fa servir. I no et perdis les versions que en fa el Roger Mas a “Cançons tel·lúriques”.
Doncs és una llàstima, perquè és un escriptoràs. No he llegit sencer el recull d’articles, ni conec les cançons d’en Roger Mas. M’has posat deures… Gràcies.