Avui ha plogut, i feia sol. Quan passa això, potser les bruixes es pentinen, però també hi ha qui balla sol, com en Josep Vicenç Foix:
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques d’una mata,
El casalot del pirata
És un ampli gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
La foto és de Guidacla.
Lector de fons 
És un poema fantàstic!
La tercera estrofa és més coneguda, i el seu primer vers dóna títol al poema: “És quan dormo que hi veig clar”.
Ostres, gràcies perquè ahir vaig sentir el poema per la radio i no podia recordar de qui era, m’encanta!!!
Tothom coneix més el vers de “És quan dormo que hi veig clar”, però aquest és bonic.