Aquests dies no estic per llibres llargs, i vaig picant, busco pessics literaris: breus, que captin l’atenció des de la primera ratlla i deixin un pòsit simpàtic. He rellegit Demà, a les tres de la matinada (Edicions 62, 2001), de Pere Calders, que compleix tots aquests requisits (i més!). Per ser narrativa lleugera i benhumorada, aquests contes són cosa seriosa. La constància de l’absurd convida a la reflexió, però no neguiteja: és un absurd amable, d’estar per casa.
Lector de fons 
Calders, mestre de mestres. No hi ha cap escriptor de contes o relats d’aquí que no hagi begut de les seves obres. “Invasió subtil” és per mi el seu millor exemple de com escriure una història breu, que mantingui l’atenció i… en fi, s’ha de llegir. “De teves a meves”, feu-li un cop d’ull i no us decebrà. Un exemple de com molta qualitat i poca quantitat poden anar del bracet.
Molt d’acord, Pep. Els títols que suggereixes també són bons.
Ramon, el llibre que em vas recomanar “La victoria del sol” de Tomás Alfaro Drake (ed. Pala, encara que estigui pensat per a lectors joves, és molt interessant per a conèixer la història dels descobriments dels astrònems fins a Newton. És un llibre que t’atrapa mentre s’aprenen moltes coses. M’ha agradat.Lluís
En faig un breu comentari en una entrada anterior. A mi també em va agradar força.
https://kokamuskes.wordpress.com/2008/01/13/una-historia-de-l%e2%80%99astronomia/
I ves per on que el teu comentari cau en bones mans ja que em conveç per tornar a rellegir aquest llibre.
Doncs bona relectura!