Hi ha molts llibres de vacances juvenils, escolars, com les que avui comencen. En ells és fàcil percebre una alenada inconfusible de pàgines viscudes, probablement perquè poques etapes de la vida es frueixen amb tanta intensitat, tan a fons cada minut. Qui no recorda aquells estius màgics, amb uns companys i un paisatge inesborrables? Quants autors han escrit les seves millors pàgines bevent en aquests records d’infància… No sé si és un gènere definit, però la novel·la de vacances està marcada amb un segell d’autenticitat, de vivència personal, que li dóna una força arrabassadora.