Per a mi, l’estiu sempre ha sigut el temps d’escriure llarg: d’acabar bé els contes, de treballar a fons els articles, o de fer una novel·la. Durant el curs, només arribo a escriure curt: redactar una carta, contestar un mail, i (últimament) actualitzar el blog. Ja veurem què passa aquest primer estiu de Kokamuskes: si no puc escriure llarg, deixaré d’escriure curt.
Foto.
Uff, quin dia! El temps se’ns tira a sobre. A mi m’ha semblat tenir un “deja vu” de l’estiu en un sol dia. Altafulla, Constantí, Tarragona, Barcelona, Altafulla. Horaris, agendes, quilòmetres, esperes, més quilòmetres…
Bé, 2 posts amb el temps com a denominador comú. No sé si ets dels que suma minuts o els resta. Tempus fugit