Joan Sales em sorprèn cada dia més. Com a escriptor, després de llegir Incerta glòria (que ja tindrà el seu comentari), no m’havia de demostrar res més. Però la seva tasca d’editor i confident, la capacitat per generar bona literatura al seu voltant, el converteixen en un veritable catalitzador. Per fer-se’n una idea, aquest fragment:Hi sóc tot sol sense cap propòsit d’amagar cap ou o embolicar cap troca, sinó intentant tot simplement d’escriure allò que penso i sento amb el meu cap i amb el meu cor, que és l’única originalitat en que crec.
(Sebastià Juan Arbó, L’espera, carta-pròleg a l’editor Joan Sales, Barcelona, 1967).
Lector de fons 
escriure des de dins, sembla fàcil, però no ho és
És ben veritat. I a la vegada, quan s’escriuen coses que de debò estan a dins, quines bones pàgines!