No tot són rutes amples i planes les que enxarxen la terra; no tot són vies utilitàries marcades en el mapa enginyades amb teodolit, profanadores de belles solituds obertes amb detestables eines que esberlen muntanyes, foraden roques i enlletgeixen riberes i per on passa de pressa l’angoixa, la vanitat, les tristeses més horribles i les més vils alegries. No tot són tampoc humils carreteres que onegen i divaguen per molt enllà, aspres i desnivellades. Ni tot són corriols afressats per la petja de l’home que mata l’herbei, brunyeix les penyes, afetgega l’argila i mol la gresa. Entre uns i altres, com subtils fils de teranyina, invisibles, desconeguts, pels quals no transita ningú que porti pressa, ni que sàpiga gaire del cert el lloc on va i el que cerca, hi són els meus, els que jo segueixo, els que a mi m’agraden.
Prudenci Bertrana, Els bells camins que no menen enlloc, a Proses bàrbares, 1911. Citat a Literatura catalana de 1833 a 1931.
Lector de fons 
Ramon tas llegit la casa sota les estrelles de joaquim carbó?
ho dic xk está x casa i no se millo si tink una opinió previa…
n?
ueno si tens resposta contesta a meu blog o sino… aqui es igual, ia tornare a passar per aquest super blog.
Adeu
Vagi bé!
:)
Et contestaré aquí, perquè els teus comentaris i les meves respostes poden interessar més gent. Però qui vulgui et pot visitar a http://tiagou.wordpress.com/, no?
Els llibres d’en Joaquim Carbó de la sèrie “La casa sota…”, que van començar amb “La casa sota la sorra”, acostumen a estar força bé. N’he llegit un parell i em van agradar, dels altres d’aquest títol me n’han parlat bé. Conec poc les altres obres de l’autor, excepte “La colla dels deu”, que també està bé.
Camins que no menen enlloc… quina expressió més maca. I a més són bells encara que sense una direcció clara, o potser per això…
Sí, l’expressió és encertada., Tot plegat, força romàntic: són bons camins per a passejar-hi, o per escriure sobre ells, però normalment no els prenem, perquè acostumem a anar cap a alguna banda. Més prosàica, és veritat…
Ei, Ramon!!! he vist que a Tarragona s’ha ficat de moda els blogs… els pobles com vosaltres de mica en mica s’omple la pica com deia la meva rebesàvia en pau descansi… És broma!!!!! Allà a Girona ja en tenim de blogs!!! Jo no!
Bé espero que hem recomanis algun llibre dels bons. Per cert com portes el teu?? aquell que em vas deixar llegir un capítol…
Ahir a la nit hem vaig acabar un llibre que es diu: La llave de Shara, molt bo!! Te’l recomano.. Aquest matí het un llibre prim del convat per les illes formigues, doncs n’haig de fer un teball per els premis Baldiri Reixac, crec. Peró le deixat perquè era un rollo (lío! per si no ho entens. jajajaja), ia ra a la nit hem començare un que es diu: En defensa Propia de la mary higgins clar o comes digui…