Tres veus femenines

Tres veus femenines, italianes, intimistes. Tres escriptores excel·lents: Susanna Tamaro, Natalia Ginzburg i Marisa Madieri. Les he posat per ordre de fama, em penso. Si les posés per ordre de preferència, de gustos personals, ho faria just al revés. Verde agua (Minúscula, 2006), de Marisa Madieri, és una prosa d’una senzillesa potentíssima, un llibret excepcional.
Anuncis

10 pensaments sobre “Tres veus femenines

  1. A mi em va agradar molt, és dels llibres que més bon record m’han deixat d’aquests últims anys. L’autora escriu molt bé, però també penso que ha de ser una persona molt ferma i de valors atractius. Els llibres de la Natalia Ginzburg també estan bé, i en parlaré més endavant, però són més tristos, no transmeten aquest optimisme profund de Madieri.

  2. Doncs prova “Verde agua”, t’agradarà. No és una novel·la, i tampoc són contes, però parla, entre altres coses, d’aquelles petites alegries que de vegades comentes.

  3. “Verde Agua, para mí siempre será el color del amor”….
    Crec que mai una frase tan senzilla, sugerent i sincera havia justificat el títol d’un llibre.
    Bones vacances!!

  4. Retroenllaç: Cósima « El país dels Kokamuskes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s