Tres veus femenines, italianes, intimistes. Tres escriptores excel·lents: Susanna Tamaro, Natalia Ginzburg i Marisa Madieri. Les he posat per ordre de fama, em penso. Si les posés per ordre de preferència, de gustos personals, ho faria just al revés. Verde agua (Minúscula, 2006), de Marisa Madieri, és una prosa d’una senzillesa potentíssima, un llibret excepcional.Tres veus femenines
Tres veus femenines, italianes, intimistes. Tres escriptores excel·lents: Susanna Tamaro, Natalia Ginzburg i Marisa Madieri. Les he posat per ordre de fama, em penso. Si les posés per ordre de preferència, de gustos personals, ho faria just al revés. Verde agua (Minúscula, 2006), de Marisa Madieri, és una prosa d’una senzillesa potentíssima, un llibret excepcional.
Lector de fons 
Tens tota la rao del mon, es un llibre excepcional, es facil de llegir i superinteressant. Graciès per el teu consell.
A mi em va agradar molt, és dels llibres que més bon record m’han deixat d’aquests últims anys. L’autora escriu molt bé, però també penso que ha de ser una persona molt ferma i de valors atractius. Els llibres de la Natalia Ginzburg també estan bé, i en parlaré més endavant, però són més tristos, no transmeten aquest optimisme profund de Madieri.
OK, Ramon, estic d’acord amb tu.
És clar, un lector com tu!
reconec que només coneixia la primera, Susanna Tamaro
Doncs prova “Verde agua”, t’agradarà. No és una novel·la, i tampoc són contes, però parla, entre altres coses, d’aquelles petites alegries que de vegades comentes.
gràcies pel teu… hola.
jo també reconec que només havia llegit la Susanna Tamaro, però me’l apunto per la pròxima. Fins aviat.
Era un hola una mica de broma… Em vaig passant pel teu blog(http://tumateix-llibres.blogspot.com/), però no sempre se m’acut alguna cosa per dir.
“Verde Agua, para mí siempre será el color del amor”….
Crec que mai una frase tan senzilla, sugerent i sincera havia justificat el títol d’un llibre.
Bones vacances!!
Retroenllaç: Cósima « El país dels Kokamuskes