La primavera ho anava endreçant tot: la rosa al roser i l’ocell a la branca.Mireu quina frase més bonica! És de Mercè Rodoreda, a Jardí vora el mar. Tot just obrim les portes de la tardor, però m’ha agradat tant que no he volgut esperar a l’estació correcta.
Lector de fons 
Bona tardor. I bones lectures!
Ramon, gràcies per l’elogi al meu blog, però ara que m’estic posant al dia una altra vegada amb aquest tema, veig que segueixes amb el mateix nivell que provoca que per Girona es sentint bastants elogis sobre la feina que fas per la xarxa. De veritat, m’encanta. T’envio un correu més personal i ens posem al dia!!!
Frank