El Principat de Catalunya és un país molt xiquet i només té tres milions d’habitants. Essent així que el geni, i fins el simple talent, són tan excepcionals, només que hi hagués una dotzena d’autors d’imaginació realment dignes de ser llegits, ja seria molt. L’error em sembla, doncs, que consisteix a creure que el sol fet d’escriure –d’estar-se assegut a la cadira escrivint- ja denota talent; seria tan fàcil ser un poeta, ser un geni! Només es tractaria de tenir unes anques resistents, capaces de suportar la cadira moltes hores. Per desgràcia, les bajanades són tan bajanades escrites com dites, o potser més. ja que escrites denoten més obstinació i més satisfacció de la pròpia estultícia.
Quan en Joan Sales va escriure això, érem uns quants menys, però l’advertència segueix sent ben vàlida. Quina por, caure en aquest error de seure bé i escriure malament! A Siguem elegants i pràctics. L’article no va només d’això, ja ho aviso.
Quan en Joan Sales va escriure això, érem uns quants menys, però l’advertència segueix sent ben vàlida. Quina por, caure en aquest error de seure bé i escriure malament! A Siguem elegants i pràctics. L’article no va només d’això, ja ho aviso.
Lector de fons 
Joan Sales i la seva gran “Incerta Glòria” són una referència per a mi, en molts sentits.
Interessants i certes les paraules que has triat, ara mateix me’n vaig a l’enllaç a llegir la resta.
Biel, si no la coneixes, la web sobre en Joan Sales està molt bé: jo sempre m’hi encanto una estona.