Aquesta setmana, després de passar uns dies fora, vaig trobar-me que un sobre de l’editorial Barcanova m’estava esperant a casa. En obrir-lo… quina sorpresa! Uns exemplars, amb olor de nou, de la 5a edició de El misteri de Quintaforca. El llibre encara no ha fet sis anys, o sigui que podem estar més que contents. I dic podem perquè estic segur que en Xavier també se n’alegra molt. Precisament aquest mes he fet dues visites a escoles per parlar de la novel·la (no m’enganyo, aquests lectors són el motiu de tanta reedició), i m’agrada comprovar que encara hi ha qui la llegeix amb gust. Em sap greu pels que ho fan per obligació (aquests professors, que en som, de dolents…).
Em penso que encara no havia parlat mai de Quintaforca al blog. Per donar unes referències més fiables que les pròpies, enllaço amb la crítica que va sortir en el seu dia a Faristol. Ens va agradar, la vàrem trobar encertada i positiva, sense amagar els defectes. Que en Joan Portell veiés en el llibre el mateix que nosaltres va ser tot un honor. I allò dels “pessics de misteri” ens va encantar…
Lector de fons 
Felicitats per aquesta 5ª edició; fa gairebé dos anys, trescant llibres en una llibreria d’un poblet del Pirineu, vaig trobar el teu llibre… em va alegrar molt!
Qualsevol dia, em trobo l’ós bru llegint-lo.
No sabia que escrivies!!!! És juvenil o va bé per adults? Com que dius que el posen de lectura a escoles.
Si és adequat per a adults el compraré, és el menys que puc fer després del goig que va suposar descobrir aquest blog.
Enhorabona!
No el coneixia però el demano perquè el tinguem a l’Espolsada.
Gràcies, Àlex. Aquesta història del la llibreria del Pirineu la podríem afegir com a epíleg, quedaria bé. Si et trobes amb l’ós bru llegint-lo, avisa’m també. Si és un gall fer, o un isard, o un ermini, no deixis de dir-m’ho!
Gloria Maria i l’Espolsada, gràcies per les felicitacions. Tinc una pestanya al blog que es diu “Obres”, amb els meus (nostres) llibres. Quintaforca està en una col·lecció juvenil, però crec que agradarà a altres públics. I si voleu riure… “Malalt d’ocells”!
Felicitats Ramon!!! Pensar que tota una generació està creixent amb les teves idees i les d’en Xavier… quina por!!jeje!! De veritat, m’en alegro molt!! Com dius tu, en Xavier deu estar molt content!!!
Felicitats, Ramon (i Xavier). Ha de ser tota una alegria! I a més, trobo que fa efecte de calma davant del que a vegades és una allau de novetats que sembla anar en contra d’un fons de llibres mínimament estable.
Frank, tranquil, les primeres proves les vàrem fer amb generacions anteriors… Je, je! Gràcies per la felicitació!
Darabuc, sí que és una alegria. Formar part d’aquest fons estable seria un privilegi, però el fet de durar uns anys ja és prou satisfactori. Gràcies!
Caram Ramon! ni ho sabia, jo, que el Quintaforca havia arribat a la seva 5a edició. Si no arribo a llegir el teu bloc me n’hauria adonat d’aquí a cinc anys, quan et donessin el Nobel de literatura…
Et felicito de cor! I et desitjo moltes edicions més!
Ja ho veus, Rafel, si en són d’útils, els blogs. És una bona notícia per a tots, però per a vosaltres més. Del Nobel ja en parlarem, potser t’arriba abans a tu, ara que t’has posat a escriure.
Txeiks, ja aniran venint. M’agradaria publicar novetats, i no només reeditar. Però cada cosa al seu temps, la veritat és que no em puc queixar. I tu… quan et llences?
Ramon,
no sé si t´enrecordes, de mi. Potser ni ens coneixem? de vista,… Sóc la germana petita d´en Xavier. M´omple d´alegria saber que el vostre llibre, del que en faig propaganda a Viena sempre que puc! ja arriba a la 5 edició!
M´he enterat del teu blog per casualitat i ho aprofito, perque estan lluny vull llegir de tant en tant en català i em falta consell. En Xavier en aquest aspecte ara no em contesta….La mare em faria arribar qualsevol llibre que li demani,… Sabs què busco? un “resum” de la historia de Catalunya, una relació dels lliterats més importants,… Encara que fos un llibre de text del col.legi. Em pots donar alguna pista?
Parlo poc el català i el llegeixo encara menys. No vull perdre el que porto tant al fons del cor!
Fins aviat!
Mariona
Ja sento haver trigat tant a contestar, però he passat fora la Setmana Santa. Només ens coneixem d’oïdes. M’alegra que també a Viena es conegui Quintaforca, i encara més que aquest blog sigui un bon recordatori d’en Xavier. Pensaré en aquest llibre que dius, a veure si se m’acut alguna pista. De moment, Bona Pasqua!
Retroenllaç: Treball resum llibre “Tresors perduts” « El país dels Kokamuskes