Les nostres terres són més variades que extenses. Dins la seva unitat general de llengua, raça i clima, es fa perceptible la diferència gradual de latituds conforme anem davallant dels avetars del Pirineu fins als boscos de palmeres d’Elx. En aquestes rondalles gironines i valencianes, i dins un aire de família prou de bon reconèixer, trobarà fàcilment el lector un agradós contrast entre el nord i el sud: les històries d’àligues, bruixes i apareguts tan característiques del nord de Catalunya, són filles de les vetlles d’hivern llargues i plujoses; els cels sempre serens del sud del País Valencià es reflecteixen en les seves rondalles, màgic estany que sovint esborrona una aura tèbia i embeguda de perfums, alè qui sap d’algun jardí secret de les Mil i Una Nits.
M’ha agradat aquesta passejada literària per les nostres terres. La fa en Joan Sales al pròleg de les Rondalles gironines i valencianes editades per Ariel el 1953.
Lector de fons 
Fa mooolt bona pinta!
Amb l’altre post em vas fer ganes de llegir L’ESTEPA INFINITA i me l’he comprat, haurà d’esperar el seu torn, això sí!
Això si el trobes, com no sigui en una biblioteca… Ànim amb el blog.
Potser al mercat de sant Antoni tenim la sort de trobar-lo, gràcies per recuperar-lo.
A veure si hi ha sort. Fa segles que no vaig a una llibreria de vell…
Algú sap a quina biblioteca o a quin lloc puc trobar aquest llibre? Al meu poble no l’he trobat pas i estic estudiant la rondallistica dels Països Catalans per al meu treball de recerca. M’ajudarieu molt! Gràcies!