És ben curiós: del llibre Las pequeñas virtudes (Acantilado, 2002), de Natalia Ginzburg, el capítol que menys em va fer vibrar és el que tanca la selecció d’assaigs i dóna títol a l’obra. No és un mal article, tot i que no comparteixo alguns dels seus punts de vista sobre l’educació. Però, és que tots els altres m’havien semblat tan i tan bons… L’ofici d’escriptora, la guerra, l’amor quotidià: quina ploma!Natalia Ginzburg: petites virtuts amb gran ofici
És ben curiós: del llibre Las pequeñas virtudes (Acantilado, 2002), de Natalia Ginzburg, el capítol que menys em va fer vibrar és el que tanca la selecció d’assaigs i dóna títol a l’obra. No és un mal article, tot i que no comparteixo alguns dels seus punts de vista sobre l’educació. Però, és que tots els altres m’havien semblat tan i tan bons… L’ofici d’escriptora, la guerra, l’amor quotidià: quina ploma!
Lector de fons 
Hola, ja he llegit EL MISTERI (tot i estar enfocat al jovent, m’ha agradat), a veure si em compro MALALT D’OCELLS, em vas dir que amb aquest riuria, no? Doncs em vindrà bé.
per cert, la Mireia ha obert un blog (el racó de la Solsida), hi has passat?
Estic content que t’hagi agradat. És un llibre juvenil, i acabat amb pressa (em penso que es nota, no?), però a nosaltres ens va semblar prou arreglat… Ja em diràs si llegeixes el Malalt d’ocells.
Conec el blog de la Mireia, l’he afegit als que llegeixo sovint. Pinta molt bé, a veure si coincidim en els gustos lectors!
Gràcies per esmentar-me.
Llegiré alguna cosa teva i així et ressenyaré (tardaré una mica ,per això) . Ens veiem pel Racó de la solsida quan us vingu de gust.
Glòria a veure si t’animes a obrir blog.