Natalia Ginzburg: petites virtuts amb gran ofici

És ben curiós: del llibre Las pequeñas virtudes (Acantilado, 2002), de Natalia Ginzburg, el capítol que menys em va fer vibrar és el que tanca la selecció d’assaigs i dóna títol a l’obra. No és un mal article, tot i que no comparteixo alguns dels seus punts de vista sobre l’educació. Però, és que tots els altres m’havien semblat tan i tan bons… L’ofici d’escriptora, la guerra, l’amor quotidià: quina ploma!
Anuncis

3 pensaments sobre “Natalia Ginzburg: petites virtuts amb gran ofici

  1. Hola, ja he llegit EL MISTERI (tot i estar enfocat al jovent, m’ha agradat), a veure si em compro MALALT D’OCELLS, em vas dir que amb aquest riuria, no? Doncs em vindrà bé.

    per cert, la Mireia ha obert un blog (el racó de la Solsida), hi has passat?

  2. Estic content que t’hagi agradat. És un llibre juvenil, i acabat amb pressa (em penso que es nota, no?), però a nosaltres ens va semblar prou arreglat… Ja em diràs si llegeixes el Malalt d’ocells.

    Conec el blog de la Mireia, l’he afegit als que llegeixo sovint. Pinta molt bé, a veure si coincidim en els gustos lectors!

  3. Gràcies per esmentar-me.

    Llegiré alguna cosa teva i així et ressenyaré (tardaré una mica ,per això) . Ens veiem pel Racó de la solsida quan us vingu de gust.

    Glòria a veure si t’animes a obrir blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s