Un altre parèntesi llarg, i ja en van uns quants… Però, primum vivere, deinde blogare, que hauria dit Aristòtil en algun dels seus posts (perquè si fos d’ara, tindria blog, no?). La lectura no l’he abandonat tant, i puc dir que el primer regal d’aquest Sant Jordi es mereix un 10: Me voy con vosotros para siempre, de Fred Chappell (Libros del Asteroide, 2008. Una editorial amb punteria finíssima!). Un 10 ben guanyat: perquè és un llibre divertit, molt divertit; i a l’hora tendre, i a l’hora humà; i tan ben escrit… Potser em predisposa el record d’altres delícies de la narrativa nord-americana: Van venir com orenetes, La comèdia humana, o Matar un rossinyol, sense pensar-m’ho gaire. Comparteixen el narrador infantil, l’ambientació rural, una galeria humana igual d’atractiva, i unes anècdotes senzilles explicades amb mestratge narratiu.Una altra delícia de la narrativa nord-americana
Un altre parèntesi llarg, i ja en van uns quants… Però, primum vivere, deinde blogare, que hauria dit Aristòtil en algun dels seus posts (perquè si fos d’ara, tindria blog, no?). La lectura no l’he abandonat tant, i puc dir que el primer regal d’aquest Sant Jordi es mereix un 10: Me voy con vosotros para siempre, de Fred Chappell (Libros del Asteroide, 2008. Una editorial amb punteria finíssima!). Un 10 ben guanyat: perquè és un llibre divertit, molt divertit; i a l’hora tendre, i a l’hora humà; i tan ben escrit… Potser em predisposa el record d’altres delícies de la narrativa nord-americana: Van venir com orenetes, La comèdia humana, o Matar un rossinyol, sense pensar-m’ho gaire. Comparteixen el narrador infantil, l’ambientació rural, una galeria humana igual d’atractiva, i unes anècdotes senzilles explicades amb mestratge narratiu.
Lector de fons 
:) :)
Ai aquests asteroides que ens han robat el cor…
Doncs crec que aquest llibre m’agradarà. M’apunto aquesta recomanació i ja veig que aquesta editorial s’ha de tenir en compte perquè tot el que publica val la pena
Bentornat Ramon! Haurem de prendre nota, tot i que el posaré en llista d’espera. L’ombra de Sant jordi és molt allargada. Keep on!
Doncs jo no el vaig deixar gaire bé… Ara que llegeixo el teu post, estic per enretirar el meu!
http://soma.bloc.cat/post/17590/249360
Crec que ho tenim tots ben comprovat: els de l’asteroide l’encerten molt sovint. Em penso que començo a veure on busquen el bon material. És un filó que aquí hem deixat oblidat massa temps.
Txeiks, no enretiris res! Crec que les impressions de lectura són importants. Tu has vist alguns defectes que jo he deixat de banda. En algunes coses no coincidim, és veritat: ni la mare ni l’avia són personatges marginals. Però Chappell té l’habilitat de fer un retrat amb un sol traç de llapis.
Gràcies Ramon, aquest post fa pujar la lecturina. Tinc ganes de llegir coses divertides i si a més estan ben escrites…. serà massa!!!!
Estava convençut de comprar-lo. Després de “En lugar seguro”, libros del Asteroide no es pot equivocar. Parlaré amb en Txeiks, però.
Jo m’he acabat el maestro de almas. Passeu pel blog, a veure.