Gairebé sense buscar-la, una troballa sorprenent. Gràcies al consell d’un bon amic i bon lector, entre un títol llaminer i un llibre prometedor triats per mi, vaig agafar-me El día de la lechuza, de Leonardo Sciascia (Tusquets, 2008). Me l’he llegit en poques hores, i m’ha fet el mateix efecte que un flash disparat sense avisar. Amb una força tremenda se m’han gravat a les retines la bona gent de Sicília, la dolenta, el drama de la màfia, la comèdia dels mals polítics, i la tragèdia dels herois que creuen i lluiten per la justícia, de vegades tan reals i tan ignorats. De Sciascia n’havia sentit parlar: ara que l’he llegit, sé que escriu molt bé. M’ha encantat la seva revelació final, quan parla de l’escriptura com a simplificació, reducció del text a l’essència literària. Jo sempre he pensat que l’art d’escriure és l’art d’esporgar!Una introducció a la màfia
Gairebé sense buscar-la, una troballa sorprenent. Gràcies al consell d’un bon amic i bon lector, entre un títol llaminer i un llibre prometedor triats per mi, vaig agafar-me El día de la lechuza, de Leonardo Sciascia (Tusquets, 2008). Me l’he llegit en poques hores, i m’ha fet el mateix efecte que un flash disparat sense avisar. Amb una força tremenda se m’han gravat a les retines la bona gent de Sicília, la dolenta, el drama de la màfia, la comèdia dels mals polítics, i la tragèdia dels herois que creuen i lluiten per la justícia, de vegades tan reals i tan ignorats. De Sciascia n’havia sentit parlar: ara que l’he llegit, sé que escriu molt bé. M’ha encantat la seva revelació final, quan parla de l’escriptura com a simplificació, reducció del text a l’essència literària. Jo sempre he pensat que l’art d’escriure és l’art d’esporgar!
Lector de fons 
Jo el vaig llegir l’estiu passat a Sícilia, fantàstic!
No us puc seguir el ritme i em sento frustrat… Ramon: em recomanes més aquest que l’anterior?
Espolsada, quina sort llegir-lo allà! Quina enveja (de la bona…), realment devia ser una lectura fantàstica.
Toni, aquest i l’anterior són curtets, no m’han portat gaire temps. El de Chappell és més divertit i positiu, aquest altre em sembla de més nivell literari. Però tots dos són bons, pots fer llista i triar el moment millor per a cadascun.