La néta del senyor Linh

De vegades comences un llibre que no havies pensat llegir, pel pobre motiu de no tenir res més a mà (rellegeixo la frase i, sincerament, no m’ha passat gaires vegades, això: torno a començar). Aquest estiu m’he trobat en una d’aquelles rares ocasions en què he llegit un llibre que no havia previst. Passava uns dies fora de casa, i em vaig acabar els que portava (vaig acabar de llegir-los, vull dir: sembla que estigui parlant de quelcom fungible que em vaig cruspir, com ara galetes o mandarines. O conguitos). Vaig recórrer a la biblioteca de l’hostatge ocasional. Decidit a no encetar res que no pogués acabar, per allò de no provocar-me una temptació incòmoda en una llibreria aliena, vaig clissar un volum molt primet, que de ben segur tindria temps de finalitzar en pocs dies. Ni en coneixia l’autor, ni em sonava el títol, ni en tenia recomanació prèvia. Però tots els altres llibres de les lleixes properes s’havien triat amb molt d’encert: això i el resum de la contraportada em van engrescar. Tot i que ja fa dies, us el recomano ara, perquè és un llibret breu, emotiu, carregat d’humanitat i de valors positius. Un conte sobre la soledat i l’exili, la vellesa i la incomunicació. Però també sobre l’amor: a la família, als amics, a la terra… Quantes coses per a un conte breu, no? La néta del senyor Linh, de Philippe Claudel (La Magrana, 2006).
Anuncis

6 pensaments sobre “La néta del senyor Linh

  1. Aquest escriptor és el de l’informe Brodeck, entre altres novel.les, que és un llibre que em va agradar molt (en vaig fer una ressenya) . També ànimes grises està molt bé. Ara recomanes aquest i em sembla que el buscaré per llegir-lo. Gràcies per la recomanació!

  2. Estic enamorat d’aquest llibre, tant, que va ser el regal de reis de l’any passat pels meus germans. M’agradarà trobar el geni que el transformi en pel·lícula. Estic convençut que algun director molt traçut podria aconseguir-ho. Diuen que utilitza frases minimalistes en el sentit que són frases molt breus. Genial!!!

  3. Dues companyes de feina me’l van recomenar i no els vaig fer cas perquè tenia molts llibres per llegir llavors. Et faré cas a tu i em posaré a llegir-lo de seguida ara que en tinc menys de llibres per llegir? Si ho faig et dic alguna cosa en forma d’un altre comentari.
    És fantàstic trobar bon llibres per pura casualitat!

  4. Kweilan, gràcies pels altres títols. Només pensava en Ànimes grises, la teva ressenya em fa dubtar per on començar.

    Gerard, un bon regal de reis.

    Ja ens diràs si t’ha agradat, Biel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s