Negat per a qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n’és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el Senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Magníficament ambientada, ens trobem amb una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d’intriga. Stefan Zweig és un autor polifacètic, un veritable humanista recordat sobre tot per les seves magnífiques biografies. En aquesta obra breu, Novel·la d’escacs (Quaderns Crema, 1991), posa de relleu la mateixa capacitat de retratar caràcters i de fina penetració psicològica en els personatges.
Lector de fons 
faré veure que no t’he llegit… perquè si et llegeixo tindré ganes de comprar-me el llibre i em faltaran vides per llegir tot el que vull llegir!
:)
Deixa’m que reforci la teva última afirmació amb un exemple: “Fouché, retrat d’un home polític”, del matiex Zweig. Brutal, no sé si l’has llegit”.
Una bona recomanació que penso llegir.
Si és ben curtet, Elur. I no cal pas comprar-lo, potser el trobes en alguna biblioteca amiga. També hi és en castellà. Ara, no conec l’alçada del teu piló de pendents.
Gerard, a mi també em va agradar molt. I brutal li escau força, en més d’un sentit.
Kweilan, si la recomanació és bona ja m’ho diràs quan l’hagis llegit.
Va ser el primer llibre d’Zweig que vaig llegir i des d’aleshores no ha de deixat de sorprendre’m. Una petita joia.
Jo vaig començar per Fouché. Ara m’espera un relat encara més curt sobre… llibres.