La vida, “raro asunto”

M’agrada Miguel d’Ors, per poemes com aquest Raro asunto:

Raro asunto la vida: yo que pude

nacer en 1529,

o en Pittsburg o archiduque, yo que pude

ser Chesterton o un bonzo, haber nacido

gallego y d’Ors y todas estas cosas.

Raro asunto

que entre la muchedumbre de los siglos,

que existiendo la China innumerable,

y Bosnia, y las cruzadas, y los incas,

fuese a tocarme a mí precisamente

este trabajo amargo de ser yo.

(de “Es cielo y es azul”)

En podeu trobar més aquí. Corro el risc que us hi quedeu, però les bones lectures són per compartir. No us perdeu Pequeño testamento, per exemple.

Anuncis

6 pensaments sobre “La vida, “raro asunto”

  1. Tinc a les mans ara mateix una antologia titulada “El misterio de la felicidad”. Ed. Renacimiento.
    D’Ors ha estat un agradable decobriment. Jo també recomano a aquest poeta. És original, diferent.
    (seguixo en castellà…) Me ha llamado la atención el tratamiento del objeto, del hecho… cotidiano. Belleza y realidad se complementan con fórmulas muy personales.

    A mí me ha gustado muchísimo. No carga. Es una lectura que cuesta dejarla.

    Una salutació, Ramón

  2. Assumpta, és un poeta planer, que enamora amb pocs versos.

    Mireia, a la pàgina de l’enllaç hi ha molts altres poetes, segur que la coneixes. Tots podem triar els que més ens agraden.

    Camaleó, no m’estranya.

    Sunsi, no tinc l’antologia, i me l’apunto. Hi ha llibres que paga la pena tenir a mà. Gràcies pel consell, i records a casa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s