Tot seguint amb el tema de la humilitat i els escriptors, no em puc estar de citar unes paraules de Joan Sales recollides a la web de Lletra:
Crec, amb tota franquesa -i també amb tot el respecte als qui són diferents de mi-, que l’autor és la persona menys indicada per analitzar la pròpia obra, a menys que es tracti d’un narcisista. Quan donem una obra al públic, ens sotmetem al judici dels altres; el judici propi ja no interessa. No es pot ser jutge i part. A mi no em sabrà mai greu que es facin comentaris desfavorables a res que hagi de publicar; des del moment que ho publicava, és que em sotmetia per endavant als comentaris dels altres.
Lector de fons 
Unes paraules que ens donen una visió de la categoria d’aquest escriptor.
M’ho aplico als quadres, evidentment. Està molt bé això que dius.
En Xavier Fàbrega em va fer descobrir aquest autor que té tanta qualitat humana.
El Sales novelista em fascina, el crític i l’editor m’encanten, però cada vegada estic més convençut que el millor és el Sales persona. Bé, tots són el mateix, no sempre passa.