De vegades he recomanat Kim, de Rudyard Kipling, i no ha acabat d’agradar. Em sap greu, perquè Kipling em sembla una gran escriptor, i crec que Kim és una molt bona novel·la. Potser necessita joves lectors una mica madurs, com a joves i com a lectors. Perquè és prou llarga, i d’una riquesa de contingut que demana sensibilitat. Els elements de la trama són molt atractius: el protagonista adolescent, molt ben caracteritzat, una mena de “pícaro” trempadíssim, eixerit com un pèsol; secundaris tan memorables com el monjo hindú; una història aventurera i viatgera, amb perills, emocions, i fins i tot espies; tot en el marc d’un país com la Índia colonial, exòtic i colorista, bullent de vida, descrit magistralment, com Kipling sap fer tan bé. En definitiva, em sap greu quan he errat el consell per no encertar el qui o el quan, perquè el llibre és tot un clàssic per no perdre’s.
Lector de fons 
Per la meva banda, em temo que només puc dir que l’he començada més d’un cop (d’una banda, sóc dels que va créixer amb Els llibres de la jungla com a text de capçalera i, per tant, Kipling no ha de demanar permís per entrar a casa; d’una altra, l’he vist recomanada més d’un cop per persones de bon criteri), però per una o altra raó sempre l’he deixada sense acabar-la. Hi podria tenir a veure que la de casa és una edició de quiosc massa envellida i polsosa, que potser va sent hora de renovar. Recomanes alguna traducció o edició en particular?
No l’he llegit…Ho provaré. Gràcies per la recomanació.
Darabuc, per sort hi ha tants llibres bons, que ens podem permetre el luxe de no agradar-nos algun, fins i tot dels clàssics. Veig que el problema amb Kim no l’he vist només jo. Ara no recordo cap edició, jo l’he llegit un parell de vegades, però ja fa anys.
Kweilan, ja ho veus, pot ser bo, i no agradar. Cada lector és cada lector. A mi em va encantar.