Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col·loques en el lloc adequat. Quan em surt una frase amb un gir diferent, tinc una petita sensació de victòria. Tota la gràcia d’escriure radica a encertar el mitjà d’expressió, l’estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d’altres triguen molt, d’altres no el troben mai.
Mercè Rodoreda, pròleg a Mirall trencat.
Hi ha escriptors que escriuen bé sobre com escriure. Sales n’és un, Pla un altre. I també Rodoreda. La cita l’he tret d’aquí.
Lector de fons 
Preciosa a cita, Ramon. He anat al enllaç. Moltes gràcies.
Salutacions
Un bon post, senzill i clar!!
Molt ben dit i escrit.
Una cita molt bonica i amb molt de sentit. Gràcies!
M’encanta donar veu als mestres, perquè gairebé sempre agraden. Gràcies a la Rodoreda, per dir-ho tan bé; i a vosaltres, per passar per aquí.
La Rodoreda ho feia molt bé això, escrivia amb una aparent senzillesa però que ho deia tot, sense necessitat de floritures.
Una gran lliçò. Escriure de manera simple és de mestre, i això de donar relleu a cada paraula és una ideapreciosa.