El que tinc sobre la taula

Ara mateix hi ha tres llibres per llegir: Notes del capvesprol, d’en Josep Pla (per fi!), Ángulo de reposo, de Wallace Stegner (ni l’autor ni Asteroide em fallaran) i La playa de los ahogados, de Domingo Villar. Ah, i una tesi doctoral d’història que espera els meus comentaris engrescadors i, alhora, una crítica sincera.

També ronden per la taula les dades i estadístiques del blog: un parell d’anys en marxa, 230 posts, més de 30.000 visites (que no visitants)… bé, tota una experiència. Per completar el bodegó: un calendari Multifin de full per dia, un porta-retrats amb dues fotos de família, un clauer de pell, i un fil elèctric blanc, que per una banda arriba a un transformador endollat a la paret i per l’altra a l’ordinador en què ara estic escrivint. En el pla metafòric, reposen sobre la taula uns projectes que voldria portar a la pràctica: acabar una novel·la de mentida, començar una novel·la de veritat, i seguir amb un blog de literatura més sistemàtic i més per a joves. No sé si hi caben tantes coses, en una taula, ja veurem què cau a terra…

Advertisements

10 pensaments sobre “El que tinc sobre la taula

  1. Bon dia Ramón, endevant amb els teus projectes. Et deixo uns quans noms de noveles, per saber la teva opinio.
    La hija del ministro, Los guardianes del agua, La sangre del pelicano.En un lugar seguro, Agua de noria, Viaje al pasado, Breve historia de casi todo. Quina prioritat dones de cada una d’elles? Tranquil i tens temps per respondre, encare estic llegint, La ladrona de libros, superinteressant.

  2. Ramon, et felicito per l’any que passa i, sobre tot, per aquesta entrada: trobo que és genial (potser començava a oblidar que parlo amb un escriptor de veritat).

    Ara que jo també tinc bloc -www.alconsiderarlascosas.blogspot.com-, procuraré venir a reposar a aquest país (llegeixi’s amb el sentit que es vulgui) més sovint.

    Aviat llegiré “Incerta glòria”. Crítica de l’Enric, el meu germà: el millor llibre de la literatura catalana. Què me’n dius?

  3. Interessant. Ja ens comentaràs què tal. Sobre tot tinc interès pel de ángulo de reposo perquè em va agradar molt el de la història de les dos parelles En un lloc segur.

  4. Gràcies a tots pels ànims, a veure cap on van els Kokamuskes aquest any. Sobre els llibres que comenteu:

    – No he llegit cap d’aquests títols de Miguel Aranguren, però sí algun d’anterior, i em va agradar. Sembla que aquests últims són més emocionants, però no tinc més dades. El de Stegner de En lugar seguro em va semblar excepcional. El de la Historia de casi todo el guardo per a més endavant, sembla interessant. La prosa de Jiménez Lozano a la Piel de los tomates es deliciosa.

    – He visitat el teu blog, Ferran, ara a seguir escrivint. Incerta glòria, és ben veritat, està a la divisió d’honor de la literatura catalana. Però dir la millor sempre és tan absolut…

    – Ángulo de reposo és el tercer de la llista. En tinc moltes ganes, però trigaré, perquè és llarg. Ja us diré!

  5. Una taula amb un munt de propostes engrescadores!!

    La meva és un embolic desendreçat!!… però també hi hi ha llibres! :-)

    En aquest moment:

    A la dreta:

    *”El casalot” de Charles Dickens (regal de reis del meu marit que em moro de ganes de llegir però ha d’esperar torn)

    A l’esquerra i en un munt fent equilibris sobre llibretes, carpetes i revistes de punt de creu:

    * “La carta robada i altres narracions” d’Edgar Allan Poe (el que estic llegint ara)
    * “Frankenstein” de Mary W. Shelley (me’l va deixar la meva germana i l’hauré de llegir aviat)
    * “El ocho”, de Katherine Neville (regal d’una amiga… i també no vull esperar massa a llegir-lo)
    * “El petit príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry (perquè en treiem alguna frase per la contraportada de la revista parroquial jeje)

    La resta de coses que tinc a la taula és una vergonya indescriptible… tres posa-vasos, la càmera de fer fotos, tres pots amb llapis, cel·lo, post-its, un tupper petit amb fils de brodar, capses de colors, una capsa amb etiquetes, un mini-diccionari d’anglès, dues pulseres de fusta, un pin del Barça, un rellotget sense pila,… i més coses!!

    Em declaro admiradora de la gent que sabeu endreçar les vostres coses, treballar amb un ordre de prioritats i fer les coses bé :-)

  6. Assumpta, aquest comentari és tot un post!

    Els de Poe, Shelley i Saint-Exupery, grans llibres. Això és apostar per valors segurs, amb una mica de Dickens per completar (no conec el llibre que dius). De “El ocho” me n’han parlat bé, a veure què et sembla a tu.

    No crec que la teva taula sigui una vergonya, més aviat ha de tenir encant. Em declaro admirador de la gent que és capaç de fer punt de creu amb tan bon gust!

    (Una pregunta: què determina quins llibres van a la dreta i quins a l’esquerra?)

  7. Jajajaja molt bona la pregunta!

    No sé si el meu subconscient té alguna preferència a l’hora de triar si els llibres van a la dreta o a l’esquerra. Crec que miro de mantenir una mica l’alçada dels quatre munts de coses que hi ha. Que tots siguin més o menys iguals ;-))

    De totes formes, ara, el llibre de Poe ha passat al munt de la dreta perquè ahir nit en vaig llegir un conte… (què bo!!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s