Si hagués de triar entre els llibres d’en Pío Baroja per recomanar-ne un, probablement començaria amb Las inquietudes de Shanti Andía. N’he llegit més, i alguns m’han agradat molt, altres no tant. Com sempre, la recomanació depèn del públic, però un jove amb ganes d’aventures i amb desigs de navegar pel mar i per la vida, trobarà en aquesta novel·la una singladura emocionant i la salabror a cada pàgina. Una mostra:
—Vamos a tener lluvia—dijo el patrón señalando la luna, rodeada de un halo rojizo.
El viento, que había saltado a otro cuadrante, se hizo fuerte al avanzar la noche, y pudimos navegar de nuevo. Las velas, ahora retemblaban, se impacientaban, se enfurecían, tenían cóleras de algo vivo, brillaban muy blancas a la luz de la luna. El barco marchaba jugueteando entre las olas negruzcas, llenas de reflejos, de blancos meandros de espuma: unos, regulares; otros, desgarrados y rotos.
A los lados del barco el agua producía un murmullo, interrumpido por el estruendo de algún golpe de mar: cuchicheo misterioso y monótono. Las espumas, fosforescentes sobre el lomo negro de las olas, parecían tritones luminosos que nos perseguían jugando (Las inquietudes de Shanti Andía).
Crec que és l’únic llibre de Baroja que he llegit (un regal d’aniversari entre llunyar i proper). Em va encantar.
Ets “barojiano”? ;-)
Mira, mira…
http://blogdeassumpta.blogspot.com/search?q=Baroja
Encara que vegis que el post va d’una trobada casual de bloguers al Viena (hamburgueseria), tu mira les fotos… veuràs uns prestatges a casa meva PLENS de llibres de Baroja :-)
Doncs n’has de llegir més, Marc, que n’hi ha de molt bons. Pots preguntar a l’Assumpta, que ja es veu que és una experta. Assumpta, els has llegit tots? Això és ser afeccionada de debò! Ara, no hi he vist “La busca”, és dels meus preferits…
Noooooo!! Jo no n’he llegit cap! Bé… “El árbol de la ciencia” quan feia COU i per obligació hehehe
El que és Barojià total és el meu marit :-)
Jo també sóc força de Pio Baroja malgrat que no vaig tenir un debut gaire lluït. A mi també em van fer llegir El árbol de la ciencia”. Però el meu professor il·luminat me’l va fer llegir a 1r de BUP. Conclusió: no vaig entendre res. Afortunadament després vaig trobar-me amb “Zalacaín…”, “La busca” o “Las inquietudes…”. De totes elles en tinc un bon record, especialment “La busca”. De fet, si hagués de recomanar-ne una a algú aquesta seria el que ara se’n diu un “must”
Pío Baroja m’agrada molt i aquest llibre també és el que em va agradar més. Recordo fins i tot on el vaig llegir, a la línia de la Tour de Carol, un hivern on el vagó anava ple i on hauria volgut que el viatge durés una setmana sencera per llegir sencer el llibre.
Bona tria, bon blog.
Ens llegim!
Gràcies, Biel! Jo també et llegeixo.