El salt del lladre

Se conta del famós Ferrer de Talaixà que, una vegada, encorralat a una cinglera sense sortida, destralejà un gros plançó d’alzina i enroscant-se com una serp per son forcat se deixà caure per l’espadat, arribant il·lès a baix. Aquesta sort tingué imitadors en altres ocasions semblants, no sempre amb la mateixa fortuna, coneguent-se amb el nom de “salt del lladre”.

Un tallet de La punyalada, d’en Marian Vayreda. No és com tastar un bocí d’un formatge saborós o un glop de bon vi, que amb una sola passada pel paladar són capaços de despertar l’aroma de velles paraules oblidades i el gust sorprenent de mots desconeguts?