Avui he acabat un viatge en tren. Un viatge llarg, llarguíssim: de Londres a Tokio i tornada. He visitat la pobre Rumania, he passejat pels carrers d’Estambul, he conegut països que només em sonaven de les notícies: Geòrgia, Azerbaitjan, Turkmenistan… He trepitjat la mítica Samarcanda, he ensumat l’aire espès de les ciutats de l’India, m’he deixat engolir per les multituds dels seus carrers; he dormit en vagons llit, he menjat els productes dels venedors de les estacions; he recordat els horrors de les guerres de Cambodja i Vietnam, he parlat amb els seus testimonis; he descobert ciutats inimaginables, com Singapur, o Tokio, amb tanta riquesa material i tanta pobresa humana; he entès una mica millor els xinesos i ara ja sé que llegeixen els japonesos; he voltat per Kolymà i he sentit el fred siberià i el terror del KGB a les meves carns.
Tot això ho he fet sense moure’m de casa, transportat per Paul Theroux en el Tren fantasma a la Estrella de Oriente (Alfaguara, 2010). No tot el que veu és bonic, ni tot ho mira amb bons ulls. Però ha vist tantes coses i les explica tan bé…
Sembla interessant Ramon, me l’apunto!!
És interessant, Jordi. Això sí, llarg com ell sol, però crec que paga la pena.
Ei, jo tinc un llibre d’aquest autor! ;-) “El gran bazar del ferrocarril” El vaig començar fa molt i em semblava interessant però no el vaig acabar… no recordo per què… Serà qüestió de tornar-lo a agafar :-)
I aquest no cal que em preocupi pel preu, que ja el tinc pagat… Ho dic per si em tornen a dir que el preu no és important…
I després diuen que els llibres són cars, però si et permeten fer viatges com aquest!
Aquest llibre que dius és primer viatge de l’autor, que surt constantment en el llibre que comento. Ell va parlant tot sovint de com han canviat les coses i com ha canviat ell mateix. Em penso que també ha de ser bo, va tenir molt de ressó en el seu moment.
Sobre el preu dels llibres… què et diré? Si parlés com a administrador en època de crisi i retallades, no en compraria cap. Si parlo com a escriptor o llibreter, animaria a comprar-ne molts (sobretot dels meus!). Si parlés com a bibliotecari, diria que no fa cap falta comprar res… No és fàcil, gens fàcil…
Clarament, la relació qualitat-preu és molt bona. Ni una aerolínia low-cost pot competir-hi! Però de vegades fins i tot poc és massa.