Existeix un humor català?

De vegades em pregunto si existeix un humor català, diferent –per exemple– de l’humor castellà, per no dir de l’andalús o del gallec. Evidentment, en un post de quatre ratlles no es pot resoldre la qüestió, que mereix un estudi seriós i fonamentat, i sobre la que ja hi deu haver molt escrit. En tot cas, intueixo que sí, si més no en literatura. Si féssim un exercici d’humorística comparada, crec que els nostres gustos s’assemblarien als anglesos: Wodehouse, Jerome, Waugh, el mateix Dickens… I amb això no vull dir que la gràcia de Cervantes, Quevedo o Cunqueiro s’ens escapi: l’humor intel·ligent és d’abast universal. Dic això perquè ara fa poc he acabat La hija de Robert Poste, de Stella Gibbons (Impedimenta, 2010). M’ha fet riure molt. També m’ha fet enveja la subtilitat de l’autora per aconseguir l’efecte humorístic: les coses dites a mitges, les situacions només insinuades, els escenaris ben muntats. Amb poca cosa s’aconsegueix l’efecte: un adjectiu encertat, un diàleg tallat a temps… No és només això, està clar, però la tècnica m’ha semblat brillant.

Anuncis

6 pensaments sobre “Existeix un humor català?

  1. En aquests temps que corren, trobar coses que ens facin riure és un petit regal. Me l’apunto.

    El Polonia fa gràcia a Càceres o a Galicia? Si mai trobes l’exercici d’humoristica comparada, comparteix-lo que ha de ser molt interessant.

  2. A mi també em va fer riure, és una obra humorística amb un estil excel·lent.

    Pel què fa a l’humor, jo crec que la regió condiciona allò que ens fa riure, però que hi ha “bromes universals”.

  3. Viuillegeix, si aquest estudi no existeix caldrà escriure’l, no?

    Màgia, sí que hi ha bromes universals, és clar. Potser canvia la manera de riure…

    Podeu apuntar-vos una segona part, Flora Poste y los artistas, a la mateixa editorial. Acaba de sortir.

  4. Ja tinc ganes de poder llegir la segona part, Flora Poste y los artistas… aix aquest humor… tan súbtil però que et fa somriure, fantàstic.

  5. Retroenllaç: La hija de Robert Poste. Stella Gibbons. « Viu i llegeix

  6. Ostres!

    Jo l’he acabat de llegir avui i també m’ha agradat molt, l’humor anglès m’agrada en general, no només a la literatura, també al teatre i al cinema.
    Potser si que aquesta porció tràgica que té l’humor anglès ens va perfecte els catalans, ja que si que és cert que la nostra història i la nostra mentalitat col·lectiva estan repletes de pessimismes i petites i grans tragèdies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s