Tinc un amic que està estudiant els llops amb seriositat i li he recomanat un llibre, que parla amb gràcia dels que investiguen sobre aquests animals. Després he pensat que he llegit molt bones novel·les amb els llops com a protagonistes. Recomanaria sense dubtar-ho Ullal blanc, de Jack London (La Magrana, 2003) i Kazan el gos llop, de James Oliver Curwood (Edicions del roure de Can Roca, 2008), dues de les millors obres d’aquests mestres del gènere d’aventures. Són escriptors que admiren la força i la bellesa d’aquest caçador salvatge, i saben ficar-se a la seva pell, a més de donar ritme i emoció a les narracions. Es diria que són escriptors de bosc: els seus llops són més propers als reals que els de les històries modernes de licàntrops, tan de moda aquests últims temps. Em quedo amb els que corrien per les grans extensions nevades de nord-Amèrica.
Lector de fons 
He passat l’enllaç d’aquest post a una jove amiga bloguera, de tan sols tretze anys, entusiasta del món dels llops :-)
Ramon!!
Moltes gràcies per la recomanació!! Espero i deistjo molts fruits d’aquesta lectura. A Nord-amèrica s’han fet les coses molt bé i no hi ha problemes amb aquest animal.
Ara estic fent més lectura científica… La pròxima serà les dos coses! ; )
Bona setmana!!! Gràcies!!
Assumpta, espero que li faci servei a la teva amiga bloguera. Jo et recomano que miri el blog d’en Jan i els seus germans, on hi ha una entrevista molt interessant sobre els llops. O no, Jan? Ja em diràs alguna cosa si les lectures “literàries” també t’agraden.
Que bons els llibres de Jack London i quines bones recomanacions que fas al teu bloc!
A mi em va agradar tant “La crida del bosc”, que quan era petit vaig batejar amb el nom de Buck un gos bord que va apareixer a casa els meus avis.
Gràcies per fer-me’n recordar!
Entrevista a la Fundació Fauna: Associació conservacionista amb un projecte de recollida de signatures per aconseguir protegir el Llop a Catalunya.
Enllaç: cliqueu Jan
Està molt bé que hi hagi més gent entusiasta pel llop, si hem passesis l’enllaç seria fantàstic!
Afegeixo un títol: “L’esperit del llop”, de Jiang Rong. No l’he llegit i qui se l’ha llegit em diu que no tampoc mata, però ja que va de llops…
Retroenllaç: Lectures per a amants de la natura « El país dels Kokamuskes
Hola, acabo de descobrir el blog, per això sé que segurament arribo tard a la recomanació, però no me’n puc estar de fer-ho. Recomanaria “El llop” de Joseph Smith. A mi em va agradar força (http://quaderndemots.blogspot.com/search/label/Joseph%20Smith), no m’agrada fer-ho però et deixo la meva ressenya.
Felicitats pel blog.