La guerra és una merda. Qualsevol guerra, totes les guerres, sempre. Potser “merda” no és paraula per a un blog, però hi ha poques expressions més adequades per a definir la guerra en un sol traç (caos? desastre? càstig o maledicció?). Pregunteu-ho als que les han viscut, als que hi han mort, pregunteu-ho a la història, mireu el seu origen i els seus fruits. A les guerres hi ha proeses i hi ha herois, sí. De vegades s’hi fa justícia… però, bellesa? Bondat? L’actualitat d’aquests dies, d’aquests mesos, d’aquests últims anys i segles, en va plena.
He llegit Paz, de Richard Bausch (Los libros del Lince, 2010). Una breu història de la Segona Guerra Mundial, ambientada a Itàlia. Molt breu i molt intensa, carregada d’intencions. Descripcions encertades i diàlegs contundents. Ara en podria oferir una ressenya, però no acostumo a fer-ne, perquè sempre hi ha qui n’escriu de millors. Tinc clar que és d’aquells bons llibres sobre la guerra, que ens la presenten tal com és perquè apreciem millor el valor de la pau.
Lector de fons 
Per què “merda” no és paraula per a un blog? La guerra, totes les guerres, ho són i detesto les pel·lícules o llibres que ens volen fer creure que les guerres, qualsevol guerra, és cosa d’herois, de bons, de dolents, de guanyadors i de perdedors.
Prenc nota del llibre, gràcies per recomenar-lo i per no convertir el teu blog en una “merda” de blog més, ans al contrari!
Hi ha paraules que escrites sempre sonen pitjor, i a més queden. Però sí, estic d’acord en que hi ha una determinada visió idealitzada de la guerra que tampoc m’agrada. Gràcies per la visita!
Trobo que aquesta novel·la, que és la darrera que he llegit, retrata més l’ànima humana sotmesa a una situació extrema, que la guerra en sí, que només serveix de marc on desenvolupar el tema. La novel·la parla del remordiment i de la resistència i de la desconfiança en l’altre i de l’amistat i les misèries de l’ànima humana en general. M’ha encantat.
Coincideixo amb tu. Jo diria que és una novel·la d’homes en guerra, que com bé dius els posa en situacions extremes. Mantinc que les guerres no són bones, però potser s’hi veuen els extrems, per dalt i per baix, als que els homes podem arribar: el segle XX ens n’ha deixat mostres evidents.