Fa unes setmanes remenava a la biblioteca, a la caça d’una lectura per a un viatge llarg en autobús, i vaig triar un llibre perquè… sortia un autobús a la coberta. Sí, és veritat: tot i la seva lògica aparent, el procediment d’elecció té poques garanties de proporcionar una lectura del tot satisfactòria. Està clar que aquesta no va ser la única variable que vaig tenir en compte: coneixia l’autor, en Jon Krakauer, pel seu memorable llibre-reportatge La febre del cim; el resum de la contraportada també em va semblar molt atractiu; el paratge on arranca la investigació, Alaska, ha sigut l’inici de moltes aventures literàries emocionants.
El cas és que Cap a terres salvatges va ser una molt bona troballa. Krakauer sap mantenir l’interès d’una història fascinant, malgrat que ja en sabem el final. Per què un jove que ho té tot abandona la família i la seguretat del seu món per perdre’s al nord glaçat? De debò Jack London pot provocar aquesta fugida de la societat? La vida intensa i breu d’en Chris McCandless (o Alexander Supertramp) es tractada amb humanitat i encert, i el seu periple americà esdevé un itinerari vital que planteja preguntes molt interessants. Per sort, llibre i viatge em van durar més o menys el mateix, però no m’hauria importat fer més hores d’autobús amb aquest volum entre les mans.
Lector de fons 
El meu radi de tolerància en bus no em dóna per llegir un llibre sencer, però en prenc nota i de cara a l’estiu miraré de fer-li un lloc entre els “must” que tinc pendents. Bentornat!
has vist la peli d’en Sean Pen (amb música de l’Eddie Veder, dels Pearl Jam)… De les poques pel.lícules que he gaudit després de llegir-ne el llibre…
Pep, l’autobús és accessori, i el llibre em penso que t’agradarà igual. No tindràs la sort de poder-lo començar anant cap a Wembley?
Txec, m’han dit que és molt bona, la peli. A veure si algun dia trobo el moment… Gràcies per la recomanació.
Ramon, en prenc bona nota per afeigir-lo a la motxila, cada cop mes gran, de lectures recomanades. Una abraçada
Benvingut, Josep Maria, no et feia per aquest món dels blogs. Si algun dia llegeixes el llibre, espero que t’agradi, però no tots els consells són encertats. Salutacions als de casa teva!
Jo vaig veure la pel·lícula i em va agradar molt
Un llibre meravellós, l’he acabat ara. Ja tinc reservada la pel·lícula a la biblioteca, perquè m’agradarà segur.
Una història que m’ha fet rumiar molt: aquest noi va somiar la super aventura a Alaska i, total, l’únic que va fer va ser menjar-se quatre esquirols en un paratge bastant lletjot (mireu vídeos a youtube de l’indret on hi ha l’autobus). Tan de bo hagués viscut prou per acabar trucant els seus pares!
Amb tot, haig de confessar que el personatge m’ha caigut molt simpàtic.
Gran Krakauer. “La febre del cim” és un altre llibre memorable.
Retroenllaç: Lectures per a amants de la natura « El país dels Kokamuskes