De vegades he pensat que un blog és com un vídeo-club o una botiga de màquines d’escriure: un mal negoci, que dóna molta feina i pocs diners, però què té els seus clients fidels i que es manté obert per motius més aviat romàntics i idealistes, ben diferents de la rendibilitat. Com passa a la literatura (i crec que un bon blog pot aspirar a ser-ho), aquesta comparança barreja una mica de veritat amb força imaginació i exageracions decoratives. Per ser sincers, El país dels Kokamuskes no comporta gaire feina (menys si l’actualitzo tan poc com ara) i tampoc em costa ni un euro (ni me’n fa arribar cap, això és veritat). Més aviat m’ho passo bé fent-lo, manté vives algunes amistats i m’ha permès conèixer lectors, escriptors, navegants… També té una finalitat promocional, perquè de llibres sí que en venc, i no deixa de ser un aparador.
Per tot això, aquest dissabte he fet dissabte al disseny de la pàgina. He suprimit una plana d’índex que ningú consultava (les estadístiques canten), he situat millor una plana d’enllaços a articles que he publicat en diferents moments, m’he fet una còpia de seguretat dels textos… Per celebrar-ho, penjo un article de fa anys sobre l’Odissea. És Un breu resum de l’obra d’Homer, amb algunes reflexions sobre la importància d’aquesta narració en la nostra cultura i en la literatura universal.
Lector de fons 
I des d’aquí seguim els teus canvis i les teves propostes!
Bé Ramon, ja saps que hi ha gent que tafaneja pel País dels Kokamuskes perquè també és una manera de sentir-te a prop, especialment per a aquells que han viscut amb tu el dia a dia i que ara estem una mica més allunyats geogràficament. De totes maneres, ja saps que personalment xalo molt llegint les teves pinzellades literàries, com gaudia de les nostres converses. Potser mai hauria llegit “La lladre de llibres”, ni “La carretera”,… ni molts d’altres que queden per llegir. Endavant!
Potser no dóna diners (un blog9, però sí satisfacció a qui el llegim!!
Gràcies, Espolsada, ja saps que jo també.
Pep, he trigat, però contesto: només per mantenir aquestes amistats el temps invertit en el blog ja estaria ben gastat, però a més serveix per trobar bons lectors i nous títols interessants.
Mireia, diners cap, però tens raó, satisfacció i molt més!