El koala assassí

Un ingredient habitual de l’humor és l’exageració, molt evident en les caricatures o en les històries portades a l’extrem. Les facècies de El koala asesino (Sajalín, 2011), de Kenneth Cook, en són un exemple clar. La veritat és que el relat del koala no és el millor d’aquest recull, però s’ha de reconèixer que l’editor va tenir vista a l’hora de triar el que faria de títol. A mi m’han agradat més els contes de les serps o del dromedari. Totes, però, són històries molt simpàtiques, ambientades en una Austràlia profunda i salvatge, que tenen com a protagonista al mateix narrador i els tipus amb qui es va trobant per a fer diferents reportatges. Ah, i una fauna diferent de la nostra (molt atractiva i força més perillosa). En la majoria de les narracions s’intueix una anècdota originària vertadera, que després, amb l’exageració, s’ha convertit en una història divertida. Gairebé sempre amb un punt d’excés, però funciona prou bé. Si us ha agradat Gerald Durrell, o xaleu amb relats que combinen natura i diversió, us ho passareu bé amb aquest llibre.

Advertisements

Un pensament sobre “El koala assassí

  1. Retroenllaç: Lectures per a amants de la natura « El país dels Kokamuskes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s