De Niños en su cumpleaños, de Truman Capote (Nórdica Libros, 2011), m’ha agradat el final, i encara més el principi. I el que queda enmig, que no és gaire, perquè es tracta d’un relat prou breu. L’ambientació està molt aconseguida (Alabama, sud profund, 1947); l’encert a l’hora de reflectir el món interior dels nens, que és total; la història d’amor adolescent: portentosa, per subtil i benhumorada; i en tan poques ratlles, que sembla que no hi pugui dir res, diu de tot i ho fa molt bé, sempre narrant, sense parar. És a dir, que m’ha agradat tot, un llibret rodó.
Dons, prec nota del llibre i procuraré no perdre’m cap pàgina.
A veure si t’agrada. Et segueixo, bones lectures… i bon any del mussol comú!
Me n’has fet venir moltes ganes…
Retroenllaç: A sang freda | Quadern de mots