Alguna cosa bona ha de tenir un llibre per afirmar que l’hauria de llegir tothom (aquest “tothom” no cal interpretar-lo literalment, perquè hi ha molts lectors i cadascú té els seus gustos, però equivaldria a un “molta gent”). Wonder, de J.R. Palacio (La Campana) em va semblar fabulós: per positiu, per original i ben escrit, per divertit. L’August és un nen de 12 anys amb una greu deformitat a la cara, tan greu que l’ha fet passar per quiròfan moltes vegades i l’ha tingut apartat del món, més enllà de la seva família. El moment d’incorporar-se a l’escola serà, per a ell i a per molts, una ocasió de descoberta i de canvis profunds. Alguna pega ha de tenir la novel·la: no totes les veus narratives, canviants, són perfectes, i en alguns moments els nens i adolescents parlen amb més maduresa de la que els hi pertoca. Però això és una pega menor: el conjunt és magnífic. Del tot recomanable, repeteixo que seria boníssim que molta gent descobrís aquest llibre, especialment molts lectors joves, perquè la de l’August és una gran lliçó.
Lector de fons 