Un llibret rodó de Truman Capote: Niños en su cumpleaños

De Niños en su cumpleaños, de Truman Capote (Nórdica Libros, 2011), m’ha agradat el final, i encara més el principi. I el que queda enmig, que no és gaire, perquè es tracta d’un relat prou breu. L’ambientació està molt aconseguida (Alabama, sud profund, 1947); l’encert a l’hora de reflectir el món interior dels nens, que és total; la història d’amor adolescent: portentosa, per subtil i benhumorada; i en tan poques ratlles, que sembla que no hi pugui dir res, diu de tot i ho fa molt bé, sempre narrant, sense parar. És a dir, que m’ha agradat tot, un llibret rodó.

Un llibre còsmic de veritat

Després de llegir aquesta recomanació, no vaig dubtar-ho gens: havia d’aconseguir com fos Còsmic (Cruïlla, 2009), de Frank Cottrell Boyce. Una vegada més, he agraït el bon ull del conseller. Com que la seva ressenya és prou clara, seré molt breu: en Frank Cottrell ha escrit una perfecta novel·la infantil d’aventures, amb elements de ciència ficció; alhora, ha fet un exercici brillant d’humor, exemplar en l’ús del diàleg i les descripcions (quines comparances tan genials!), i carregat de valors. Però sobretot, com diu a la dedicatòria, ens ha regalat un llibre inoblidable “sobre la màgia de ser pares”. Ah, i és un fart de riure. Còsmic, de veritat!