Una cursa de trineus mítica

Hi ha indrets que immediatament evoquen l’aventura, com Alaska. Encara més si el nom ve acompanyat de paraules exòtiques, d’aquelles que als lectors amb fam de paisatges oberts ens fan brillar els ulls: múixer, husky, Iditarod… Per si no ho sabíeu, la Iditarod és la cursa de trineus més famosa del món. La competició actual és un invent contemporani i espectacular. Però, des de finals del segle XIX, un grapat de valents corredors, amb els seus cobles de gossos, han recorregut els gairebé 2.000 quilòmetres que separen Anchorage de Nome, al mar de Bering. A Estrella Negra, Brillante Amanecer (reeditada per Noguer el 2011), del mestre Scott O’Dell, la narració té encara més motius per enganxar. Hi ha les descripcions, és clar, molt versemblants. Per a mi destaca qui ens explica la història, una noia esquimal de disset anys, que ha de substituir el seu pare en el guiatge del trineu. Trobarà amics i competidors, s’enfrontarà a llops, a ants, a tempestes de neu… I es coneixerà una mica millor a ella mateixa. Un detall que pot animar a la lectura a alguns nostàlgics: en Fèlix Rodríguez de la Fuente va patir el seu accident mentre seguia aquesta cursa.

Cap a terres salvatges

Fa unes setmanes remenava a la biblioteca, a la caça d’una lectura per a un viatge llarg en autobús, i vaig triar un llibre perquè… sortia un autobús a la coberta. Sí, és veritat: tot i la seva lògica aparent, el procediment d’elecció té poques garanties de proporcionar una lectura del tot satisfactòria. Està clar que aquesta no va ser la única variable que vaig tenir en compte: coneixia l’autor, en Jon Krakauer, pel seu memorable llibre-reportatge La febre del cim; el resum de la contraportada també em va semblar molt atractiu; el paratge on arranca la investigació, Alaska, ha sigut l’inici de moltes aventures literàries emocionants.

El cas és que Cap a terres salvatges va ser una molt bona troballa. Krakauer sap mantenir l’interès d’una història fascinant, malgrat que ja en sabem el final. Per què un jove que ho té tot abandona la família i la seguretat del seu món per perdre’s al nord glaçat? De debò Jack London pot provocar aquesta fugida de la societat? La vida intensa i breu d’en Chris McCandless (o Alexander Supertramp) es tractada amb humanitat i encert, i el seu periple americà esdevé un itinerari vital que planteja preguntes molt interessants. Per sort, llibre i viatge em van durar més o menys el mateix, però no m’hauria importat fer més hores d’autobús amb aquest volum entre les mans.