Un són dos,
dos són tres,
tres són quatre,
quatre són sis,
sis són tres
i cinc són quatre.
Ja feia temps que no citava l’Amades. Aquesta és una de les endevinalles aritmètiques que recull al Cançoner. Ben mirat, ja compta bé…
Amades
Adéu, Sant Jordi, fins l’any que ve
Adéu, Sant Jordi,fins l’any que ve,
que, si em deu salut i vida,
ja us promet que tornaré.
Una cançó perfecta per acomiadar la diada. La cantaven els romeus eivissencs, en tornant de l’aplec a l’esglesiola de Sant Jordi. L’Amades mai falla, sempre et fa quedar bé…
Pinta portes per poc preu
Pere Pau, pintor pastera, pinta portes per poc preu. És un embarbussament ben clàssic, un simple joc fonètic. O no? Aquesta mania de llegir coses d’en Joan Amades… et descobreix històries increïbles. Com la d’en Pere Pau, pintor, que va fer un pressupost per decorar les portes de l’orgue de la catedral de Tarragona. I va errar el càlcul, va pintar molt més temps del previst, amb el preu ja tancat; o sigui, que les portes van sortir barates al capítol de la catedral tarragonina. Al pobre pintor li van penjar la cançoneta de les “pes”. Devia quedar amb l’orgull ferit, però va mostrar un saludable sentit de l’humor en signar les portes amb unes sigles ben clares: PPPPPPPPP. Diu l’Amades que, si vas a la catedral de Tarragona, encara pots veure aquesta signatura…
Lector de fons 