Una història d’amor al Líban

Quan vaig llegir Les escales de llevant (La Campana), d’Amin Maalouf, ja em va semblar que allò del Liban deu ser molt complicat. De tant en tant visito el blog d’en Ferran, i aquesta complexitat ha quedat més que confirmada: només amb els diaris d’aquí no podem fer-nos una idea real del que passa allà. Tornant a la novel·la de Maalouf, la història d’amor d’Ossian, que és musulmà, i de Clara, que és jueva, no pot ser altra cosa que un drama en un paisatge dessolat. Però és també una novel·la d’heroisme i d’esperança. A mi em va agradar, i em va ajudar a veure amb altres ulls els titulars periodístics.

El roser de tot l’any

Del roseret de l’amor
cada espina és una rosa;
me l’envia l’Aymador
esperant-me a la seva ombra.
Poema del 6 d’octubre de Roser de tot l’any, de Jacint Verdaguer. Podeu trobar tot el poemari en aquesta web, que fa molt senzilla la localització de la poesia de cada dia. Avui és una bona data per fer-ne esment.

Els llibres de llibres

Entre les meves preferències literàries hi ha els “llibres de llibres”, aquells relats que ens conviden a la lectura d’altres bons títols. Per a mi estan ben aconseguits quan són com l’aparador d’una pastisseria: elegants i llaminers. La invitació a la lectura ha de ser discreta, lleugerament temptadora, i un excés d’interès s’acaba notant i llastant la narració. Una bona novel·la juvenil que compta amb aquestes i moltes altres qualitats és Vigo es Vivaldi, de José Ramón Ayllón (Bruño, 2005). La seva capacitat d’entusiasmar és sorprenent, potser per la trama i els personatges, però també per aixecar les mires dels lectors joves a qui va adreçada.