Poema per a una mare

He estat buscant un text breu sobre la mare, perquè avui la meva fa anys: un aniversari rodó. Finalment, m’he decidit per un poema breu, breu, de Verdaguer, del Roser de tot l’any. No parla de la mare, sinó de l’amor. Però… són paraules sinònimes, no?

Es viure sense estimar
lo viure sense patir
i per viure sense amar
tant se valdria morir.

N’hi ha de més llargs, i de més tendres, però és tan veritat!

Un any de Kokamuskes

Doncs sí, un any sencer. No em pensava que això prengués tanta volada (em refereixo al blog: l’any ja hi comptava, que passaria, i ben ràpid!). No arribaré als 200 posts, perquè… bé, perquè no hi arribaré. Però, atenció, em quedaré en 181, que és gairebé la meitat de 365. O sigui, un per cada dos dies de l’any. N’estic molt cofoi. No tant del número (que també), sinó de les coses bones que m’he trobat passejant pel País del Kokamuskes: comentaris engrescadors, un grapat de blogs apassionants i, sobre tot, molt bona gent i alguns nous amics. Per què no dir-ho, l’objectiu principal, escriure sovint, també l’he aconseguit. Propòsits per a l’any vinent? Escriure més sovint, segur que no: no hi arribo. Potser actualitzar amb més continuïtat, i amb una mica més d’ordre. I alguna cosa més sobre la temàtica, però encara no en puc parlar, l’he de madurar.

Bon any a tots els que heu passejat per aquestes contrades literàries al llarg dels mesos, espero que ens seguim trobant per aquí.