Hi ha llibres que et porten a noves lectures. Són com un despertador d’inquietuds, de ganes de conèixer, potser perquè t’obren els ulls a realitats ignorades, o et mostren les coses des d’un punt de vista diferent. M’ha passat amb El imperio (Anagrama, 2006), de Ryszard Kapuscinski. En aquests articles sobre l’antiga URSS, el brillant periodista polonès ens mostra una realitat brutal, una història incomprensiblement obviada o trivialitzada, unes immensitats i extrems difícils d’entendre des del nostre confortable i proporcionat món mediterrani. Sempre, amb el lirisme i humanitat que tan s’agraeixen en l’autor.