Rudyard Kipling és un autor que gairebé no necessita presentació, i tothom sabria dir un parell de les seves obres o, si més no, reconèixer alguna de les seves històries (potser gràcies a Walt Disney, que n’ha fet populars adaptacions). Probablement, posats a dir títols, pocs esmentarien en primer lloc Stalky & Cía (Gaviota, 2005), una novel·la d’aventures escolars menys coneguda que els seus grans clàssics. A mi em va descobrir, amb un detall fins aquell moment desconegut, la vida dels internats anglesos, que serveixen de marc a tants llibres juvenils. Ara ja fa molt que el vaig llegir, però no he oblidat el carisma de Stalky i les simpàtiques aventures escolars de la seva colla. També he de dir que potser és el llibre de Kipling que m’ha fet riure més (però no els he llegit tots, és clar).
En primaria todos éramos muy listos (Edebé, 2007), d’Enrique Gudín de la Lama, és una novel·la d’aventures escolars que es llegeix de gust. Passar-hi, no hi passa gaire cosa: un noi que repeteix 4t d’ESO, que ha de fer-se càrrec del seu cosí petit, que comença a enamorar-se… I poca cosa més, però tot molt ben explicat, amb humor i optimisme vital. El món interior de l’adolescent està captat amb el verisme que dóna l’experiència (l’autor és professor). Des del meu punt de vista, el narrador és poc versemblant, perquè escriu massa bé: amb gràcia, ritme i frescor. Un relat amb més perspectiva o distància, “de quan fa anys anava al col·legi”, hauria sigut més escaient. Però és una pega tècnica, el llibre funciona prou bé.
Lector de fons 
