Llibres independents per a la biblioteca

Des de fa anys, tinc la sort de comprar llibres per a una biblioteca (bé, per a unes quantes: avantatges de dedicar-se a l’educació. Ara toca universitaris). Aquest matí, mentre endreçava la pila de les últimes adquisicions, m’anava fixant en les editorials: Libros del Asteroide, Nórdica, Quaderns Crema, Impedimenta, Anagrama, Viena, El ático de los libros, Periférica… M’imagino que es nota la meva inclinació cap a les editorials independents (i més que m’agraden, però que aquest mes no hi cabien). Aquest estiu m’ho vaig passar bomba a Santander, a la FLIC! (Feria del Libro Independiente en Cantabria) un dia que “passava per allà”. Per a qui les conegui una mica, sabrà que publiquen llibres de gran qualitat, en edicions acurades, que sempre fan l’efecte d’haver enamorat abans a l’editor. Moltes vegades, només es publiquen en castellà, i això em crea un cert dilema, perquè els idiomes es desequilibren. Està bé tenir de tot, però que bé estaria tenir de tot en totes les llengües!

Anuncis

Per no perdre els llibres ni el nord

Encara hi ha gent que manté el costum de estampar un ex-libris als volums de la seva biblioteca. Hi ha una raó pràctica, d’economia, per allò de no perdre exemplars (encara que el gravat de l’ex-libris, per bonic que sigui, té poques opcions si topa amb la desmemòria o la malícia). Però l’ex-libris, a més, té una altra funció. Tot sovint, el dibuix al·legòric i els cognoms del propietari van acompanyats d’un lema, que pot ser tota una declaració d’intencions, una manera d’entendre la vida. Un bon ex-libris ens recorda de qui és el llibre, però també com pensa. Tinc uns amics, i m’honora dir-ho, que han triat aquest lema: “Com una pinya”. I realment ho són: una família unida, ferma, que no perd els llibres ni el nord.

Deixar els llibres

El món es pot dividir de moltes maneres. Una de les possibles és entre els partidaris de deixar els llibres i els detractors del préstec. En el primer grup hi trobem els bibliotecaris, els estalviadors, els despresos, els magnànims, els ecologistes i els amics del sol·licitant. Al segon grup hi podríem encabir els llibreters, els editors, els escriptors, els patidors, els realistes i els amics del sol·licitant que volen mantenir l’amistat sense perdre la biblioteca.