Arthur Conan Doyle, advocat defensor

Arthur i George (Angle, 2007), està molt ben escrit, i això que Julian Barnes afrontava un repte tècnic prou gran. És un bon retrat d’època, amb una trama basada en fets reals. El personatge d’Arthur Conan Doyle té entitat de biografiat, i la història judicial de George Edalji és molt novel·lesca. Però malgrat el mestratge narratiu, que du a bon port una amalgama complexa, el llibre m’ha deixat un regust desconcertant: és biografia, és novel·la, és història, però… no sé exactament què és.
Anuncis

Per què m’agrada Folch i Torres (tercera raó)

Encara no se m’han acabat els motius pels quals m’agrada Josep Maria Folch i Torres. Un d’ells, i no el menor, és que té un fill que es diu Ramon Folch i Camarasa. Aquest novel·lista bonhomiós, elegant i sorneguer, britànicament humorístic, també és un traductor com una casa de pagès (vull dir un traductor imponent, amb fonament). Més endavant comentaré alguna de les seves novel·les, però avui en destaco Bon dia, pare (Edicions 62, 1998), una biografia afectuosa i carregada de records familiars del creador dels Kokamuskes. Si la llegiu, hi descobrireu noves raons per seguir aquesta sèrie de notes sobre en Folch i Torres.