Una tria difícil per Sant Jordi

No és gens fàcil, això de recomanar bons llibres per Sant Jordi. El problema no són els bons llibres (que n’hi ha molts), ni recomanar-los (que ho faig amb molt de gust). La dificultat està en fer una tria, i tot condensat i amb pressa, quan l’objectiu permanent del blog és aquest. Però som-hi. Tot són lectures d’aquest any:

El riu, de Rumer Godden (Viena, 2008), és d’aquells relats inoblidables, per la veu infantil de la narradora i l’exòtic paisatge de la India.

El zorro ártico de Sjón (Nórdica, 2008) és una narració diferent, original, captivadora per la seva trama i una senzillesa carregada de ressonàncies poètiques.

Tres llibres ambientats en la immensitat russa (no només geogràfica, sinó històrica i dramàtica):

Vida i destí de Vassili Grossman (Galaxia Gutenberg, 2008), una fabulosa novel·la sobre la 2a guerra mundial; l’impressionant recull d’articles sobre la dissolució de la URSS que trobem a El imperio, de Ryszard Kapuscinski (Anagrama, 2006); i l’emocionant epopeia siberiana d’Esther Hautzig a L’estepa infinita (Salamandra, 2008).

En lloc segur, de Wallace Stegner (Libros del Asteroide, 2008), és de les novel·les més sòlides i ben escrites que he llegit darrerament, centrada en la història de l’amistat entre dos matrimonis al llarg dels anys.

N’afegeixo dos més, dels quals encara no he fet la ressenya, però que he trobat boníssims, per no perdre-se’ls:

La montaña de los siete círculos, de Thomas Merton. És de fa anys, però s’ha d’aprofitar ara que l’ha reeditat Edhasa. És la història d’una conversió interior, narrada de forma autobiogràfica per un intel·lectual i un escriptor com una casa.

Encara no n’he parlat al blog, i en tinc moltes ganes: La fórmula preferida del profesor, de la japonesa Yoko Ogawa. Una amistat entre una senyora de fer feines, el seu fill i un vell professor de mates. Per original, per positiu, per humà…

I a mi, quins llibres m’agradarien per Sant Jordi? Això ho deixo per demà… o demà passat.