Amb tota la força d’un

Ja fa molts anys que vaig llegir La potencia de uno, de Bryce Courtenay (Diagonal, 2001). Com amb tants llibres d’ambientació africana, la immensitat i els colors dels paisatges se m’han quedat a dintre. Però d’aquest títol mantinc vius molts altres records, amb una nitidesa que encara em sorprèn: la gallina i el bruixot; les nits a l’internat; un tren; una presó; cactus, magistrals descripcions de cactus; una música que em va semblar sentir-la, de tan ben escrita. I una sèrie encadenada de cops de boxa, invencible. El final desmereix del conjunt, però el llibre és prou bo com per considerar-ho un mal molt menor.