Aquests dies no estic per llibres llargs, i vaig picant, busco pessics literaris: breus, que captin l’atenció des de la primera ratlla i deixin un pòsit simpàtic. He rellegit Demà, a les tres de la matinada (Edicions 62, 2001), de Pere Calders, que compleix tots aquests requisits (i més!). Per ser narrativa lleugera i benhumorada, aquests contes són cosa seriosa. La constància de l’absurd convida a la reflexió, però no neguiteja: és un absurd amable, d’estar per casa.
Lector de fons 