Els anglesos -amb permís d’Edgar Allan Poe- han estat uns mestres de la novel·la de detectius. Ara que estan de moda les novel·les negres, amb investigadors una mica desencantats que resolen crims en ambients molt contemporanis i molt locals, La juguetería errante, d’Edmund Crispin (Impedimenta, 2011) m’ha fet anar una mica enrere en el temps i en l’estil, i m’ha agradat. La ciutat universitària d’Oxford a la primera meitat del segle XX és el marc encantador de les aventures de Gervase Fen. Aventures un pèl desaforades, tot s’ha de dir: la novel·la va guanyant en exageració a mida que progressa la història, fins a un punt que pot resultar esbojarrada. Però sempre és divertida, sembla més important l’humor que la intriga (tot i que es manté fins al final). També m’ha ajudat a la bona impressió de la lectura, i això és una constant a Impedimenta, l’amor que posen en tots els aspectes materials de l’edició: el gramatge i el color del paper de la coberta i dels interiors, la tipografia, l’acolorida il·lustració de portada… Una delícia per als lectors analògics!
editorials independents
Llibres independents per a la biblioteca
Des de fa anys, tinc la sort de comprar llibres per a una biblioteca (bé, per a unes quantes: avantatges de dedicar-se a l’educació. Ara toca universitaris). Aquest matí, mentre endreçava la pila de les últimes adquisicions, m’anava fixant en les editorials: Libros del Asteroide, Nórdica, Quaderns Crema, Impedimenta, Anagrama, Viena, El ático de los libros, Periférica… M’imagino que es nota la meva inclinació cap a les editorials independents (i més que m’agraden, però que aquest mes no hi cabien). Aquest estiu m’ho vaig passar bomba a Santander, a la FLIC! (Feria del Libro Independiente en Cantabria) un dia que “passava per allà”. Per a qui les conegui una mica, sabrà que publiquen llibres de gran qualitat, en edicions acurades, que sempre fan l’efecte d’haver enamorat abans a l’editor. Moltes vegades, només es publiquen en castellà, i això em crea un cert dilema, perquè els idiomes es desequilibren. Està bé tenir de tot, però que bé estaria tenir de tot en totes les llengües!
Lector de fons 